Al Japó, morir sol té nom propi: kodokushi. No és una metàfora poètica. És un terme real, documentat i cada vegada més habitual: persones que moren soles a casa i el cos de les quals no es troba fins setmanes, mesos o fins i tot anys després.
El 2024, segons l'informe anual de l'Agència Nacional de Policia del Japó, més de 76.000 persones van ser trobades mortes en soledat a casa seva. D'aquestes, 58.044 tenien 65 anys o més, el 76% del total.
1 L'origen d'una paraula que ningú no voldria conèixer
El terme kodokushi es va començar a fer servir als anys setanta i vuitanta, quan es va fer evident l'envelliment accelerat de la població japonesa. Va guanyar protagonisme després del terratrèmol de Kobe del 1995, quan desenes de persones grans van morir a casa seva sense que ningú les pogués ajudar.
Aquella tragèdia va deixar al descobert una cosa més profunda que un desastre natural: l'erosió progressiva dels vincles comunitaris i familiars. Al Japó, una norma social no escrita diu: no molestis, no incomodis, no demanis ajuda. Quan el cos falla i no hi ha ningú a prop per notar-ho, aquesta cortesia es converteix en una trampa silenciosa.
2 Quan la presó es converteix en refugi
Un dels aspectes més reveladors d'aquest fenomen és el dels anomenats "delinqüents grisos": persones grans que cometen expressament delictes menors per acabar a la presó. No busquen un càstig. Busquen sostre, menjar, atenció mèdica i companyia.
"Prefereixen els barrots a la indiferència."
Un responsable del Ministeri de Justícia del Japó
Avui, gairebé el 20% dels delictes al Japó els cometen persones grans, i la taxa de reincidència supera el 60% en els dos anys posteriors a la sortida. Quan una societat no ofereix cura ni pertinença, fins i tot els espais pensats per castigar poden convertir-se en refugis.
3 Respostes comunitàries i tecnològiques
El Japó ha començat a reaccionar. El 2021 es va crear el càrrec de ministre per a la Soledat. També han sorgit iniciatives locals:
- Programes de vigilància comunitària en què els veïns fan comprovacions diàries.
- Sistemes d'alerta basats en patrons anòmals de consum d'aigua o d'electricitat.
- Centres de dia on la gent simplement pot ser-hi, conversar o compartir un cafè.
- Xarxes de suport tradicionals, com els moai d'Okinawa.
4 Kodokushi: un mirall per a la resta del món
Més del 30% de les persones de 65 anys o més viuen soles.
1 de cada 4 persones grans diu que se sent sola sovint.
La soledat ja es considera una epidèmia, amb efectes comparables als del tabac.
El més preocupant no és només com moren les persones, sinó com es normalitza l'oblit.
Quan donem per fet que "algú se n'adonarà" o que "si no ha trucat, deu estar bé", la soledat es torna invisible, i perillosa.
Una societat no es mesura només pel seu creixement o la seva innovació, sinó per com cuida qui ja no és productiu però encara necessita ser vist, escoltat i acompanyat.
A CuidadIA, repensar com ser-hi, fins i tot quan ningú no truca, és el punt de partida de tot el que fem.
Vols que l'ANA truqui cada dia al teu familiar?
Prova una trucada real sense compromís. Només cal un telèfon.
Demana una trucada de prova →